Cap al cel obert
product-details.title-label

Cap al cel obert

product-details.description-label
Després de l'èxit de Dins el darrer blau, Carme Riera torna a escriure sobre la història del jueus conversos de Mallorca. Som a la segona meitat del segle XIX. El Gabriel i el Miquel, els dissoluts germans de can Fortalesa (una rica família de mallorquins instal·lats a l'Havana) es juguen el seu futur a l'atzar, davant de notari. No saben, ni volen pensar, que la seva juguesca implica també el futur de les seves parentes Isabel i Maria Fortesa, que viuen a Mallorca i que s'hauran de traslladar a Cuba en motiu del casament, pactat entre els pares respectius, Isabel i Miquel.
product-details.on-public-lists-label
product-details.on-public-lists-fallback-text
product-details.meta-data-label
product-details.publisher-label:
product-details.author-label:
product-details.title-label:
Cap al cel obert
product-details.read-by-label:
product-details.language-label:
CA
product-details.isbn-audio-label:
9788429780789
product-details.publication-date-label:
8 de novembro de 2022
product-details.duration-label
11 h 19 min
product-details.product-type-label
AUDIO
product-details.serie-label:
product-details.explicit-label:
product-details.no-label
product-details.radioplay-label:
product-details.no-label
product-details.unabridged-label:
product-details.yes-label
product-details.about-author:
Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D'entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d'Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l'any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d'Or), La meitat de l'ànima (2003, Premi Sant Jordi), L'estiu de l'anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d'innocència (2013), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s'ha fet una adaptació teatral i una òpera, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988) o Carmen Balcells, traficant de paraules (2022). Ha escrit també els contes Epitel·lis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia (1981), el diari de maternitat Temps d'una espera (1998) i els relats La veu de la sirena (2015) i La pau dels somnis feliços (2022). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l'any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.